miércoles, 22 de febrero de 2012

Artículos de don Armand de Fluvià (VII): Els escuts i les corones dels membres de la Família Reial espanyola

Siguiente entrega de la serie de artículos escritos por el Asesor de Heráldica y Genealogía de Cataluña don Armand de Fluvià.

ELS ESCUTS I LES CORONES DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL ESPANYOLA

Arran d’un article de José María Montells i Galán, publicat en el núm. 3 de la revista Cuadernos de Ayala sobre l’escut del príncep Felip de Girona, m’ha semblat oportú de fer conèixer el meu particular punt de vista sobre els escuts dels actuals membres de la família reial espanyola. Abans, però, voldria enumerar els que, al meu humil parer, considero que formen part de la reial família, no de la família del rei, que és una altra cosa:

S.M. el rei d’Espanya; S.M. la reina d’Espanya; S.A.R. el príncep d’Astúries, de Girona i de Viana; S.A.R. la infanta dona Helena, duquessa de Lugo; S.a.R. la infanta dona Cristina, duquessa de Palma de Mallorca, S.A.R. la infanta dona Pilar, duquessa de Badajoz; S.A.R. la infanta dona Margarida, duquessa de Sòria i d’Hernani; S.A.R. la infanta dona Alícia, duquessa vídua de Calàbria; el seu fill, S.A.R. l’infant don Carles, duc de Calàbria i cap de la casa reial de les Dues Sicílies, la seva muller, S.A.R. la princesa dona Anna de França, duquessa de Calàbria i llurs fills.

Obviaré l’escut del rei per ser conegut per tothom, encara que sí que precisaré que li sobren el jou i les fletxes, introduïts pel dictador Franco i d’ingrat record per a molts de nosaltres.

No sé quin és l’escut oficial de la reina, si és que n’hi han organitzat algun, però hauria de ser ovalat (com el de totes les dames casades) i partit, amb les armes del rei, el seu marit, a la destra, i les seves (de princesa de Grècia) a la sinistra, i timbrat amb la corona reial.

L’escut del príncep -que ja en disposa d’un amb caràcter oficial- hauria de ser com el del rei, però timbrat amb la corona de príncep. Si s’hi volgués (com ja ha estat fet) afegir la brisura del lambel -per a mi és innecessària, perquè la corona ja és un símbol diferenciador-, crec que hagués hagut de ser d’argent i no d’atzur.

Els escuts de les infantes dona Helena, dona Cristina, dona Pilar, i dona Margarida, ovalats, timbrats amb la corona d’infant d’Espanya -impròpiament denominada, des de la dictadura del general Franco, ‘corona reial oberta’, cosa que és un contrasentit, perquè totes les corones reials es distingeixen justament per ser tancades- i amb una brisura per a diferenciar-les. Pel que tinc entès, totes les infantes fan servir, de manera impròpia, la corona reial, superior en rang a la que porta el príncep. Llurs escuts, crec, s’haurien d’acoblar a les armes de llurs respectius marits, encara que dubto que els Urdangarín de la infanta dona Cristina o els Zurita de la infanta dona Margarida en tinguin.

L’escut de la infanta dona Alícia, ovalat i partit: a la destra les armes del seu difunt marit i a la sinistra les seves pròpies de Parma, i per timbre la corona reial per haver estat el seu marit cap d’una casa reial.

I l’escut de l’infant don Carles, amb les armes plenes de les Dues Sicílies timbrades amb la corona reial, per ésser cap d’una casa reial. És evident que el rei pot fer allò que més li plagui en el tema nobiliari, però considero injust no haver estès la dignitat d’infanta a la seva muller, la princesa dona Anna, nascuda dins l’augusta casa reial de França (“Paratge”, 15, Barcelona, 2003)

LOS ESCUDOS Y LAS CORONAS DE LOS MIEMBROS DE LA FAMILIA REAL ESPAÑOLA

A raíz de un artículo de José María Montells y Galán, publicado en el núm. 3 de la revista Cuadernos de Ayala sobre el escudo del Príncipe Felipe de Gerona, me ha parecido oportuno dar a conocer mi particular punto de vista sobre los escudos de los actuales miembros de la Familia Real Española. Antes, pero, querría enumerar los que, según mi humilde parecer, considero que forman parte de la Real Familia, no de la familia del Rey, que es otra cosa:

S.M. el Rey de España; S.M. la Reina de España; S.A.R. el Príncipe de Asturias, de Gerona y de Viana; S.A.R. la Infanta doña Elena, duquesa de Lugo; S.A.R. la Infanta doña Cristina, duquesa de Palma de Mallorca; S.A.R. la Infanta doña Pilar, duquesa de Badajoz; S.A.R. la Infanta doña Margarita, duquesa de Soria y de Hernani; S.A.R. la infanta doña Alicia, duquesa viuda de Calabria; su hijo S.A.R. el Infante don Carlos, duque de Calabria y jefe de la Casa Real de las Dos Sicilias; su mujer, S.A.R. la princesa doña Ana de Francia, duquesa de Calabria y sus hijos.

Obviaré el escudo del Rey por ser conocido por todos, aunque sí precisaré que le sobran el yugo y las flechas, introducidos por el dictador Franco, de ingrato recuerdo para muchos de nosotros.

No sé cuál es el escudo oficial de la Reina, si es que le han organizado alguno, pero debería ser ovalado (como el de todas las damas casadas y partido, con las armas del Rey, su marido, a la diestra, y las suyas (de princesa de Grecia) a la siniestra, y timbrado con corona real.

El escudo del Príncipe –que ya dispone de uno con carácter oficial- debería ser como el del Rey pero timbrado con corona de príncipe. Si se quisiera (como ya se ha hecho) añadir la brisura del lambel –para mí innecesaria, porqué la corona ya es un símbolo diferenciador-, creo que debería haber sido de plata y no de azur.

Los escudos de de las Infantas doña Elena, doña Cristina, doña Pilar y doña Margarita, ovalados, timbrados con corona de infante de España –impropiamente denominada, desde la dictadura del general Franco “corona real abierta” cosa que es un contrasentido, porqué todas las coronas reales se distinguen justamente por ser cerradas- y con una brisura para diferenciarlas. Según tengo entendido, todas las Infantas utilizan, de manera impropia, la corona real, superior en rango a la que lleva el Príncipe. Sus escudos, creo, deberían se deberían acolar a las armas de sus respectivos maridos, aunque dudo que los Urdangarín de la Infanta Cristina o los Zurita de la Infanta Margarita los tengan.

El escudo de la Infanta doña Alicia, ovalado y partido: a la diestra las armas de su difunto marido y a la siniestra las suyas propias de Parma, y por timbre, corona real por haber sido su marido jefe de una casa real.

Y el escudo del Infante don Carlos, con las armas plenas de las Dos Sicilias timbradas con corona real, por ser jefe de una casa real. Es evidente que el Rey puede hacer aquello que mejor le parezca en el tema nobiliario, pero considero injusto no haber extendido la dignidad de Infanta a su mujer, la princesa Ana, nacida dentro de la augusta casa real de Francia. (“Paratge”, 15, Barcelona, 2003)