lunes, 2 de abril de 2012

Artículos de don Armand de Fluvià (XIV): Els barons de Peramola (segles XVIII-XXI)


ELS BARONS DE PERAMOLA (SEGLES XVIII-XXI)

La de Peramola és una de les baronies immemorials de Catalunya i la seva jurisdicció senyorial era centrada en el castell homònim, situat a la comarca de l’Alt Urgell, al límit amb la Noguera. A més de Peramola, comprenia els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Els primers titulars foren els Peramola i successivament la baronia passà als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Fernández de Híjar, ducs d’Híjar, i als Silva, marquesos d’Alenquer.

El 7 de març de 1753 moria a València, sense haver tingut fills del seu marit, Baltasar Soler de Marrades-Vic i Cernesio, comte de Sallent († València, 6.10.1729), i amb qui s’havia casat a Madrid, el 13 d’octubre de 1714, Rosa de Silva y Pimentel, baronessa de Peramola, senyora de Paracolls i d’Estac, filla de Jaime Francisco de Silva y Fernández de Híjar, 5è duc d’Híjar, comte de Vallfogona i de Guimerà, i de la seva tercera muller, Teresa Pimentel y Benavides.
 
La baronessa Rosa, al seu testament fet el 1739, va fer donació de la baronia de Peramola i la senyoria de Paracolls (llogaret colindant amb Sant Cristòfol de la Donzell, a la Noguera) al seu capellà i confessor, el prevere Agustín de Navarrete. Tanmateix, aquella donació fou discutida pels hereus de Dona Rosa però vers el 1755, Jacinto de Navarrete, comissari ordenador de marina a Santander, germà i hereu d’Agustín, aconseguí que els tribunals li adjudiquessin la baronia. D’aquesta manera, passà al fill que va tenir amb la seva muller, Juana Montiel: Antonio de Navarrete y Montiel. Aquest baró es va casar amb la seva neboda, Margarita Sebastián y de Navarrete († Peramola, 29.11.1779), va fer testament a Barcelona, el 29 de maig de 1784 en poder de Ramon Mateu i Smandia, i va morir deixant tres fills: Francisco, l’hereu, Antonio, nascut el 1772, i Joaquina, nascuda el 1774.

Francisco de Navarrete y Sebastián, nascut el 1771, va heretar la baronia i la senyoria de Paracolls, va ésser algutzir major de la Reial Audiència de Catalunya, es va casar amb María Josefa de la Torre y Puebla, i va morir a la Ciutat Comtal (parròquia dels Sants Just i Pastor), el 2 de gener de 1807. El seu testament sacramental es va procolitzar a Barcelona, el 13 de març de 1807, en poder de Ramon Cortès i Sort, notari del reial jutjat del corregidor.

Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre, fill i successor de l’anterior baró, va néixer a Barcelona (Sants Just i Pastor), el 21 de desembre de 1802. Va ésser membre de la junta carlina de Berga, de la fracció dita “aristocràtica”, oposada a les crueltats del comte d’Espanya i el 1846 vivia a Tolosa de Llenguadoc. Es va casar amb Mª del Pilar de la Roza y Maza i va morir sense fills a Madrid (Sta. Cruz), el 16 de gener de 1855, després d’haver fet testament a Santander, el 3 de juny de 1845, en poder del notari Lorenzo Manuel de Larrauri (o Francisco Ortiz de Murua?). Va ésser mestrant de la Reial de Ronda i cavaller de l’Orde de Carles III. El 1847, vivint a Madrid, va sol·licitar de la reina Isabel II la successió i confirmació del títol de Baró de Peramola i a tal efecta va fer fer una informació per tal d’acreditar que tant el seu pare com el seu avi havien usat aquell títol. Ell va manifestar en un memorial que el document de concessió de la baronia havia estat destruït el febrer de 1833 a l’incendi que es va produir a la seva casa de Barcelona de la qual no va quedar pedra sobre pedras, després d’haver-se’n anat a correcuita de la ciutat durant la Guerra del Francès. La reina hi accedí per Reial Carta de Successió i Confirmació donada a Madrid, el 6 de març de 1848.

José de Castañeda y de Navarrete fou el següent baró de Peramola. Era fill del tinent coronel José de Castañeda y de Quijano, i de Mª del Carmen, nascuda a la Seu d’Urgell, germana de l’anterior baró. Aquest matrimoni va tenir cinc fills més: Pedro (nascut a Ganbzo i mort solter a Torrelavega, el 31 d’octubre de 1882), Juan (nascut a Santander i mort solter a Torrelavega, el 21 d’agost de 1887), Carlos (de qui parlarem més endavant), Margarita (nascuda a Ganzo el 12 de juny de 1823 i morta soltera a Torrelavega, el 23 de desembre de 1900), i Mª de las Mercedes (nascuda a Ganzo, el 24 de setembre de 1820 i morta a Torrelavega, el 12 d’octubre de 1886), que es va casar a Madrid (Sta. Cruz), el 8 de juny de 1851, amb el tinent coronel de cavalleria, Florencio Ceruti y Pastor, nascut a Barcelona el 1817, governador militar de Tarragona, fill de Florencio Ceruti y Teyt, natural de Cadis, i de Teresa Pastor y Coartay, natural de Berga.

El baró José, va néixer a Ganbzo, el 20 de juliol de 1819 i va morir solter a Torrelavega, el 24 de març de 1890 després d’haver fet testament a Torrelavega, el 10 de febrer del mateix any, en poder del notari Carlos Fernández de la Fuente.

Carlos de Castañeda y de Navarrete, va succeir el seu germà com a baró de Peramola. Havia nascut a Santillana, el 5 de maig de 1835 i també va morir solter a Torrelavega, el 16 de febrer de 1902, després d’haver testat  a la mateixa localitat el 18 de setembre de 1900, en poder del notari Vicente Blanco y Ruiz.

A la mort del seu oncle, Florencio Ceruti y de Castañeda, nascut a Tarragona (Sant Agustí castrense), el 29 de setembre de 1859 i casat a Torrelavega, el 16 d’abril de 1887, amb Mª de los Dolores Fernández y Alcalde, va demanar la successió en el títol, que li fou atorgada per Reial Carta de 12 de maig de 1902. Va morir a Suances, el 7 de setembre de 1924, i el seu fill, Florencio Ceruti y Fernández, nascut a Torrelavega, el 19 d’agost de 1888, va demanar la successió en el títol però no va arribar a presentar la documentació necessària, per la qual cosa la baronia quedà vacant. Es va casar a Torrelavega, el 12 d’octubre de 1929, amb María de las Mercedes Pérez-Venero y Ruiz, i va morir a Santander, el 10 de gener de 1946.

Fill del darrer és Florencio Ceruti y Pérez-Venero, nascut a Santander, el 12 de febrer de 1933, i el 7 de setembre de 1952 va aconseguir que el rei li rehabilités la baronia de Peramola. Es va casar el 24 de setembre de 1964 amb Ana María García de Lago y Sordo (“Paratge”, 16, Barcelona, 2004).


LOS BARONES DE PERAMOLA (SIGLOS XVIII-XXI)

La de Peramola es una de las baronías inmemoriales de Cataluña y su jurisdicción señorial estaba centrada en el castillo homónimo, situado en la comarca del Alt Urgell, en el límite con la Noguera. Además de Peramola, comprendía los lugares de Tragó, Coriuda, Castell-llebre y Nuncarga. Los primeros titulares fueron los Peramola y sucesicamente la baronía pasó a los Desbrull, a los Zurita, a los Pinós, condes de Vallfogona, a los Fernández de Híjar, duques de Híjar, y a los Silva, marqueses de Alenquer.

El 07 de marzo de 1753 moría en Valencia, sin haber tenido hijos de su marido, Baltasar Soler de Marrades-Vic y Cernesio, conde de Sallent († Valencia, 6.10.1729),y con quien se había casado en Madrid, el 13 de octubre de 1714, Rosa de Silva y Pimentel, baronesa de Peramola, señora de Paracolls y de Estac, hija de Francisco de Silva y Fernández de Híjar, 5º duque de Híjar, conde de Vallfogona y de Guimerà, y de su tercera mujer, Teresa Pimentel y Benavides. La baronesa Rosa, en su testamento hecho en 1739, hizo donación de la baronía de Peramola y del señorío de Paracolls (aldea colindante con Sant Cristòfor de la Donzell, en la Noguera) a su capellán y confesor, el presbítero Agustín de Navarrete. No obstante, esta donación fue discutida por los herederos de Doña Rosa pero, hacia 1755, Jacinto de Navarrete, comisario ordenador de marina de Santander, hermano y heredero de Agustín, consiguió que los tribunales le adjudicasen la baronía. De esta manera, pasó al hijo que tuvi con su mujer, Juana Montiel: Antonio de Navarrete y Montiel. Este barón se casó con su prima, Margarita Sebastián y de Navarrete († Peramola, 29.11.1779), hizo testamento en Barcelona, el 29 de mayo de 1784 en poder de Ramon Mateu y Smandia y murió dejando tres hijos: Francisco, el heredero, Antonio, nacido en 1772, y Joaquina, nacida en 1774.

Francisco de Navarrete y Sebastián, nacido en 1771, heredó la baronía y el señorío de Paracolls, fue alguacil mayor de la Real Audiencia de Cataluña, se casó con María Josefa de la Torre y Puebla, y murió en la Ciudad Condal (parroquia de los Santos Justo y Pastor), el 02 de enero de 1807. Su testamento sacramental se protocolizó en Barcelona, el 13 de marzo de 1807, en poder de Ramón Cortés y Sort, notario del real juzgado del corregidor.

Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre, hijo y sucesor del anterior barón, nació en Barcelona (Santos Justo y Pastor), el 21 de diciembre de 1802. Fue miembro de la junta carlista de Berga, de la facción llamada “aristocrática”, opuesta a las crueldades del conde de España y en 1846 vivía en Tolosa de Lenguadoc.  Se casó con Mª del Pilar de la Roza y Maza y murió sin hijos en Madrid (Santa Cruz), el 16 de enero de 1855 despés de haber hecho testamento en Santander el 03 de junio de 1845, en poder del notario Lorenzo Manuel de Larrauri (¿o Francisco Ortiz de Murua?). Fue maestrante de la Real de Ronda y caballero de la Orden de Carlos III. En 1847, viviendo en Madrid, solicitó de la reina Isabel II la sucesión y confirmación del título de Barón de Peramola y a tal efecto hizo hacer una información para acreditar que tanto su padre como su abuelo habían usado ese título. Manifestó en un memorial que el documento de concesión de la baronía había sido destruido en febrero de 1833 en el incendio que se produjo en su casa de Barcelona de la que no quedó piedra sobre piedra, después de haber salido a toda prisa de la ciudad durante la Guerra del Francés. La reina accedió por Real Carta de Sucesión y Confirmación, dada en Madrid, el 06 de marzo de 1848.

José de Castañeda y de Navarrete fue el siguiente barón de Peramola. Era hijo del teniente coronel José de Castañeda y de Quijano, y de Mª del Carmen, nacida en la Seu d’Urgell, hermana del anterior barón. Este matrimonio tuvo cinco hijos: Pedro (nacido en Ganzo y muerto soltero en Torrelavega, el 31 de octubre de 1882, Juan (nacido en Santander y muerto soltero en Torrelavega, el 21 de agosto de 1887), Carlos (de quien hablaremos más adelante), Margarita (nacida en Ganzo y muerta soltera en Torrelavega, el 23 de diciembre de1900), y Mª de las Mercedes (nacida en Ganzo, el 24 de septiembre de 1820 y muerta en Torrelavega, el 12 de octubre 1886), que se casó en Madrid (Santa Cruz), el 08 de junio de 1851, con el teniente coronel de caballería Florencio Ceruti y Pastor, macido en Barcelona en 1817, gobernador militar de Tarragona, hijo de Florencio Ceruti y Teyt, natural de Cádiz, y de Teresa Pastor y Coartay, natural de Berga.

El barón José nació en Ganzo, el 20 de julio de 1819 y murió soltero en Torrelavega, el 24 de marzo de 1890 después de haber hecho testamento en Torrelavega, el 10 de febrero del mismo año, en poder del notario Carlos Fernández de la Fuente.

Carlos Castañeda y de Navarrete, sucedió a su hermano como barón de Peramola. Había nacido en Santillana, el 05 de mayo de 1835 y también murió soltero en Torrelavega, el 16 de febrero de 1902, después de testar en la misma localidad el 18 de septiembre de 1900, en poder del notario Vicente Blanco y Ruiz.

Tras la muerte de su tío, Florencio Ceruti y de Castañeda, nacido en Tarragona (San Agustín castrense), el 29 de septiembre de 1859 y casado en Torrelavega, el 16 de abril de 1887, con Mª Dolores Fernández y Alcalde, pidió la sucesión del título, que le fue otorgada por Real Carta de 12 de mayo de 1902. Murió en Suances, el 07 de septiembre de 1924, y su hijo Florencio Ceruti y Fernández, nacido en Torrelavega, el 19 de agosto de 1888, pidió la sucesión en el título por no llegó a presentar la documentación necesaria, por lo que la baronía quedó vacante. Se casó en Torrelavega, el 12 de octubre de 1929, con María de las Mercedes Pérez-Vereno y Ruiz, y murió en Santander, el 10 de enero de 1946.

Hijo del último es Florencio Ceruti y Pérez-Vereno, nacido en Santander, el 12 de Febrero de 1933, y e, 07 de septiembre de 1952 consiguió que el rey le rehabilitase la baronía de Peramola. Se casó el 24 de septiembre de 1964 con Ana María García de Lago y Sordo. (“Paratge”, 16, Barcelona, 2004).